El Jordi, entre moltes altres coses, pertanyia a un col·lectiu força singular: la Promoció de Pèrits Mercantils del 1960 del Col·legi La Salle de Manresa. Originalment érem 22 components i la singularitat rau en que fa 55 anys consecutius i ininterromputs que fem una trobada en un àpat on recordem els anys d’adolescència i ens posem al corrent de les quotidianitats de cadascú. Som conscients que no és ni freqüent ni comú una perseverança tan perllongada en un col·lectiu. El Jordi era un incondicional d’aquestes Trobades. Pràcticament no n’havia faltat a cap, amb la incomoditat afegida que al ser de Girona, sempre li tocava un desplaçament més llarg i incòmode ja que en moltes ocasions es feia en indrets de la Catalunya Central. Recordem que tornar a Girona després d’un sopar, 40 anys enrere requeria una dosi important de força de voluntat. Fa dos anys, ja tocat per la malaltia, ens deia: “vinc com sempre molt de gust perquè no sé si l’any vinent podré venir”. Just fa un mes, el 22 d’abril d’enguany vam celebrar el 55è Dinar al qual ell en principi tenia intenció d’assistir-hi però a l’acostar-se la data, ens v a manifestar que no s’hi veia en cor. Aprofitant les noves tecnologies, els 17 de la Colla li vam dedicar una petita filmació de mòbil dient-li “Jordi, gràcies per estar amb nosaltres. Fins l’any que ve”. Malgrat la intensitat del nostre desig, no serà possible. Jordi, la Colla dels Pèrits et trobarem molt a faltar. Reposa en pau !