IN MEMORIAM ELIES PORTA ROCA

(Text que La Colla va llegir en el seu funeral el 12 de gener de 2007)

L’ Elies ens ha deixat. L’Elies, pertanyia a una Colla en nom de la qual us parlo, que cada any des del 1963, i ja en fa quaranta- quatre d’ininterromputs, celebrem un acte tan banal com és un sopar. Algú es preguntarà què podíem tenir en comú les 22 persones d’aquest particular col•lectiu, perquè la majoria deixéssim qualsevol activitat per acudir a aquesta cita anual?. La resposta es ben simple:una amistat generada durant la nostra infantesa i pubertat Tots anàvem a la mateixa classe del Col•legi de La Salle de Manresa des de l’any 1952. Érem la Promoció de Pèrits Mercantils del 1960. En la trobada del 22 d’abril de 2006, l’ Elies, que era un dels incondicionals d’aquestes celebracions, compartia taula amb tots nosaltres. Allí i com cada any, posàvem en comú amb els amics, les foteses i trascendentalitats de cadascú, que d’això està feta la nostra existència. L’ Elies era una persona excepcional, única. La seva forma particular de veure la vida, el seu sentit de l’ humor, la seva singular visió de qualsevol tema, filtrada sempre per un optimisme militant i les seves esclatants i encomanadisses rialles,omplien les nostres trobades i li donaven un aire fresc i distès. Tothom esperava l’Elies. Invariablement, a l’hora del cafè treia una caixa de puros i ens convidava a fumar a tots, tinguéssim o no tinguéssim aquest hàbit. D’aquesta mostra de generositat envers els companys, n’havia fet un ritual que repetia any rere any. L’Elies no podrà ser en el 45è Sopar. Ha tingut el trist privilegi de ser el primer d’anar-se’n, però en el cor de tots nosaltres sempre hi serà present i li reservarem un lloc preferent en les properes trobades. És per això, que tota la nostra Colla, la majoria dels quals som aquí,prenem manllevats quatre versos per a oferir-los com a comiat a l’amic Elies. Els va escriure el poeta Mn. Cinto Verdaguer a la mort del seu gran amic Frederic Soler Pitarra. Diuen així: Amb cent corones de flors te'n veig anar d'esta vida: tu te'n vas amb cent, de flors: jo quedo amb una, i d’espines. Descansa en pau Elies !

Ens va deixar el dia 10 de gener de 2007