En aquesta ocasió l'àpat anual ha tingut lloc a la ciutat de Girona, residència habitual d'alguns membres de la Colla. Pel què fa l'assistència cal lamentar la d'en Ramon Piñero per motiu de malaltia tot i la seva manifesta voluntat de ser-hi present. I molt especialment també la d'en Jordi Figueras, malauradament definitiva, i a qui abans del dinar es va dedicar un minut de silenci. La Colla el trobarà a faltar. Encara n'hi van faltar cinc més dels que la majoria, amb motius diferents perfectament justificables i entenedors, van excusar la seva absència. Pel desplaçament a Girona es va optar per contractar els serveis d'un autobús amb sortida a Manresa. Opció a la que es van acollir la majoria dels assistents. LES VISITES Amb extrema puntualitat tota la Colla es va trobar a la plaça Vicens Vives, de Girona. Allà mateix si va unir la Rosa, guia professional que ens acompanyaria en el conjunt de visites programades de la ciutat. A la primera de canvi ens varem trobar amb la típica Lleona de Girona a la que, malgrat les explicacions de la Rosa i les tradicions gironines, ningú va voler besar-li el cul. Tot seguit la Colla va iniciar una passejada pel barri antic de la ciutat amb parades puntuals als llocs més interessants en els que la guia, amb coneixements i professionalitat exquisides, anava detallant les explicacions pertinents que feia amenes gràcies a anècdotes i històries, més o menys llegendàries, de la ciutat, com per exemple l'origen de l'expressió “per si les mosques”. Especial menció mereix les visites a l'Església de Sant Feliu i a la Catedral, punt culminant de l'excursió i no només pels 90 esglaons que els més atrevits van gosar remuntar amb notable esforç. La Catedral de Girona te elements únics al món que la fan gaudir d'un interès arquitectònic i cultural superior. Dintre del Museu Episcopal varem poder extasiar-nos davant el magnífic Tapís de la Creació, del que la Rosa va donar exhaustiva informació de tots els seus detalls i figures que el conformen. La visita va acabar amb un recorregut pels carrers estrets del Call, barri jueu carregat d'història. Al final varem acabar entenent perquè a Girona rep la denominació de l'Immortal. EL DINAR El motiu central de la trobada va tenir lloc al restaurant El Cabrit. La primera sorpresa fou el menú, doncs a la part del darrera de l'imprès hi apareixia una fotografia de la façana de l'enyorat col·legi La Salle de Manresa. Una agradable iniciativa dels responsables del restaurant. El dinar va consistir en un pica-pica consistent, com és habitual, en tot una colla de menges diverses. En aquest cas destacava, a més dels aspectes purament gastronòmics, l'abundància de cada plat. A continuació diverses possibilitats a triar entre carns i peixos, sense oblidar el cabrit tradicional de la casa, i sobre les que la immillorable amabilitat del servei ens donava complida orientació. Com és tradicional el dinar es va rematar amb les postres, cafè i xarrup de licors variats. Tot ben servit i amb un ambient molt agradable. Com era d'esperar la conversa dels comensals, ultra els temes habituals de la salut i les pastilles, es va centrar en gran mesura en la situació política del país. Conversa interessant encara que no es va assolir cap criteri unificat i molt menys cap solució pel futur del país.