El passat 11 d’abril, varem fer el nostre tradicional dinar anual (abans eren sopars), aquest any va semblar oportú anar al Penedès per celebrar-lo. Dues comarques quasi veïnes i molts desconegudes poden en aquest cas, i mitjançant nosaltres, apropar-nos un xic a millorar els coneixements i al temps gaudir d’una visita a vell mig de l’interès comarcal, LA VINYA I EL VI, Cellers Torres podia donar-nos una aproximació a tot el que representa la comarca, les masies cimentades des de fa anys al mig de les vinyes, la tradició vitivinícola al voltant de les cellers i la aparent tranquil·litat d’una masia típica del Penedès del tombant de segle 1890 a 1915, temps d’eufòria i riquesa per tot el què es refereix al vi. França amb la fil·loxera, pràcticament desapareix del mercat i Catalunya, que encara no la té, es presta a omplir aquestes necessitats, s’arrenquen terres per plantar-hi vinyes, es construeixen cases, cellers, es creen cooperatives, en fi, tot de cara i a fe que els nostres avantpassats ho aprofiten molt bé. El Penedès, terra rica i amb condicions òptimes per el conreu de la vinya, és la comarca que més ensenya aqueta riquesa. Tot això i més podríem pensar, mentre passejàvem per el celler, veiem les vinyes, tastàvem el vi i escoltàvem i gaudíem de la companyia de tots els que ho varem compartir. El lloc escollit era precisament per veure com una família es dedica a la vinya i al vi, creix, compra finques i cellers d’altres denominacions, exporta, és present a molts països, en definitiva, el què per a molts pot semblar normal, a nosaltres ens va semblar d’una complexitat que necessita molta intel·ligència i treball, fer el què ha fet aquesta família. Una altra finca dels Torres, serveix de lloc per el dinar en el que celebrarem la cinquanta-tres trobada. Mas Rabell de Fontenac és un bon lloc per fer-ho. A l’ombra de l’alzina, aquest lloc és pensat per les visites que van a donar un tomb per Cellers Torres, agradable i tranquil, menjarem bé en general i el que varem demanar en particular, exceptuant que, al no tenir mes bacallà , algú va haver de menjar-se un civet de pollastre de pagès, i també el lloc reservat, no era el que finalment teníem. Tot això i la corresponent queixa, va fer que ens donessin un lloc a la sala de la casa pairal, per prendre un bon conyac i fumar-nos algun cigar. També, una ampolla de Reserva, Gran Coronas, per cadascú . Això i la bona companyia, va arreglar-ho tot. La visita a Les Brugueres i la companyia d’en Josep Olivella, el seu propietari, van servir per un bon comiat a la comarca i posant fi a un dia extraordinari. El viatge el vam fer per primer cop en autocar, els que veníem de Manresa va semblar-nos molt adient, tranquil, segur i gaudir més estona dels companys, tan a l’anada com la tornada, va ser molt divertida i enriquidora. Esperem que es vagi complir allò que ens proposarem, passar-ho bé, enriquir-nos un xic de coses properes i sobretot gaudir de la companyia d’aquest grup que ha sabut mantenir l’amistat al llarg dels anys. Fins l’any que ve,