La celebració del 52è àpat ha tingut com escenari la ciutat de Manresa, bressol en el que varem iniciar les activitats de la Colla que tant lluny han arribat. Tot va començar aquí. L’assistència, com és norma habitual, va ser excel·lent, 17 sobre 22, els que no varen poder assistir-hi van excusar la seva assistència al·legant motius personals, perfectament explicables i entenedors. LA VISITA La visita a Manresa va tenir dues parts ambdues vinculades a l’aigua, l’element més important de la història de la ciutat, d’obligat coneixement a tot visitant. D’entrada ens varem personar al Museu de la Tècnica de Manresa ubicat als Dipòsits Vells, lloc on s’emmagatzemava i distribuïa l’aigua provinent de la sèquia fins l’any 1980 i que actualment, en l’espai que ocupava l’aigua, hi ha l’esmentat museu. La visita, menada per una guia experimentada, va resseguir tant la història de la sèquia com la de la indústria dels cintaires i vetaires que durant segles va ésser la més important de Manresa, podent contemplar nombrosos telers i altra maquinària adient, i resseguint l’evolució des del més primitiu (un teler de fusta), fins als propis del segle passat, amb el goig de comprovar alguns seguien funcionant perfectament. Alguns assistents varen comentar que recordaven algunes d’aquelles màquines funcionant a ple rendiment en els anys de la seva jovenesa, una mica de nostàlgia no fa cap mal i és que tota aquesta colla pertany a la primera meitat del segle passat. A continuació ens varem traslladar al Centre de Visitants, ubicat al Parc de l’Agulla, on es troba un llac artificial amb capacitat per 200.000 m 3 d’aigua que serveix de reserva per Manresa i comarca, per si mai cal. A l’esmentat Centre varem poder gaudir d’un grapat de fotografies de la sèquia, que al llarg de 26 Km. i un desnivell de 10 m. porta l’aigua de Balsareny a Manresa, i de l’entorn natural que l’envolta. Però el més important fou la visió d’un vídeo que feia un recorregut per la sèquia, amb especial atenció a les estructures medievals que li són pròpies i al magnífic entorn natural esmentat, amb una ràpida pinzellada als pobles o municipis per on transcorre. EL DINAR L’àpat va tenir lloc al Restaurant Golden, de Manresa, en una sala reservada expressament per a la colla. Desprès d’un sorpresa inicial en la que ens anunciaven ronyons, freixures, peix congelat (que no es nota varen dir) i altres delicatessen per l’estil, va iniciar-se un magnífic àpat que va evidenciar el bon moment que travessa la cuina del Pla de Bages i que va fer les delícies dels assistents. S’adjunta el menú per record dels que el varen assaborir i coneixement dels altres. Al final del dinar va haver-hi la presentació de les modificacions introduïdes a la pàgina web de la Colla, modificacions que la milloren notablement, en faciliten la navegació i que cal agrair als que les han dut a terme, no sense un notable esforç de treball i dedicació. FINAL L’anècdota final de la festa fou la espectacular topada automobilística que un dels assistents va sofrir a la primera cantonada sortint del restaurant. Mossos, municipals, grues, atestats, en fi la faramalla completa d’un accident de tal caire. Gràcies a Déu no van caldre ni metges ni ambulàncies doncs ningú no va prendre el més mínim mal. Val a dir que a l’hora de bufar, sembla que és habitual en aquests afers comprovar la potencial bufera dels implicats, el resultat fou negatiu. L’afectat per l’accident vol expressar el suport ofert pels companys que, advertits dels fets, varen donar-li fent-li costat fins al final. Suport moral i material que l’afectat agraeix pregonament i sincera. Manresa, 26 d’abril de 2014