Crònica del 47è sopar – 18 d’abril de 2009

Lloc: Restaurant El Mirall de l’ Arcàdia, a Puig-reig. En aquesta ocasió el punt de reunió va tenir alguna cosa d’entranyable a sumar a l’emoció habitual de la retrobada periòdica de tota la colla. El restaurant escollit s’ubica a les antigues cotxeres que, durant molt anys, van ser ocupades pel negoci familiar del company Jaume Canal dedicat, com es sabut, al transport de mercaderies. Tothom va copsar una emoció continguda quan en Jaume explicava coses com ara: per aquesta escala de cargol, ara tancada, pujàvem al pis; aquí hi havia el despatx; allà s’hi aparcava... L’assistència: Com sol ser habitual no va haver-hi sorpreses. L’assistència va ser massiva. 18 sobre 21 diu molt en favor del grup i és motiu d’orgull i reflexió positiva. La majoria dels que no varen poder assistir-hi havia excusat la seva absència per motius perfectament entenedors. La festa: El lloc va resultar molt adient i els responsables no van regatejar esforços per fer agradable la nostra festa. Tot hi un lleuger nerviosisme del propietari quan a l’hora prevista del sopar nomes n’havien arribat uns pocs. No pateixi bon home que serem els varem dir que seriem !!!. Val a dir que ocupàvem gairebé la meitat del local. El menú va consistir en un pica-pica més complet del que és habitual en alguns restaurants i un segon plat a escollir,. Més avall es detalla el menú complet. La conversa va anar seguint aquesta tradició de molts anys i que, sense saber ben bé com, es va adaptant al pas del temps. Es va parlar, per exemple, de les pastilles que hom pren diàriament. Comença a adquirir especial rellevància el catàleg d’activitats alternatives per a jubilats i serà un bon senyal si s’amplia els propers anys. Naturalment no hi va faltar la típica pregunta: algú sap què esta fent el Barça? i és que aquell dia el Barça tenia un importantíssim partit contra un equip de la capacitat ofensiva del Getafe, i és clar... L’anècdota: Finalment una petita anècdota pel record. En sortir del restaurant el company Roig va trobada punxada la roda del seu cotxe. Tots els presents van col·laborar a canviar-la donant-li ànims i fent intents infructuosos de dirigir l’operació. Els més discrets nomes miraven. Afortunadament, en Roig es basta i sobra per canviar una roda, se’n va sortir i perfectament i els bocabadants, amb l’aire satisfet del deure complert, van a anar a buscar el seu cotxe, tal vegada pensant si haurien de fer la mateixa operació.