Crònica del 46è sopar – 29 de març de 2008

Lloc: Món St. Benet Món St. Benet és un espai adquirit per Caixa Manresa als familiars hereus del pintor Ramon Casas, situat al municipi de Sant Fruitós de Bages. A Món Sant Benet s’integren diversos projectes. El Monestir Romànic, amb el seu claustre i dependències, restaurati convertit en Museu Medieval. Els edificis que fins fa poc eren l’habitatge d’estiu de la família Casas, amb les seves pintures, mobiliari i decoració, també restaurat i convertit en Museu centrat en l’època modernista. S’hi ha construït tres edificis nous: La Fàbrica, lloc de recepció i serveis als visitants. Compta un restaurant i sales per a congressos i celebracions. Alícia, dedicat a la investigació alimentària. I l’Hotel Mòn que, a més de les funcions pròpies de l’hostalatge, compta amb 2 restaurants oberts al públic. Visita la Museu Medieval: Una climatologia perfecte, pel que fa els nostres objectius, va permetre trobar-nos a l’exterior de La Fàbrica, així doncs els que van anar d’hora van podergaudir de l’exterior del Monestir, de l’edifici Alicia i l’entorn natural del lloc. Tothom va arribar amb sorprenent puntualitat, el que va permetre iniciar la visita al museu fins i tot abans de l’hora prevista. La visita va causar una grata impressió, tant per la bellesa de l’església romànica i del claustre com, i molt especialment, per l’alta tecnologia esmerçada en les diverses projeccions. En sortir ningú era del tot conscient que el rellotge havia corregut i ja era hora de sopar. El Sopar: L’acte més important i causa primordial de la trobada. El sopar va tenir lloc a l’hotel Món, per aquesta ocasió obert exclusivament per a nosaltres. Com es pot veure en el menú que reproduïm més avall, l’àpat va ser força sofisticat i integrat del tot en la denominada Cuina Creativa que tantes il·lusions (i disgustos, que també n’hi ha) ha causat entre els afeccionats als plaers gastronòmics. Val a dir que aquesta vegada els cuiners van complir sobradament amb les expectatives i podem dir que va ser un sopar magnífic. El que és important: Però el més important de tot, el que realment compta de debò, i no podria ser de cap altre manera: hi érem tots!!, un parell d’absències perfectament justificades no invaliden l’oració: hi érem tots!!. I encara més, això hoi haguéssim pogut dir els anys passats i, ben segur, ho repetirem l‘any que ve. És el més important. Feia goig veure tota la colla, al cap de tants anys, recordant la història comuna entre salutacions, encaixades i brindis. No hi fa res que ens tornéssim a explicar les mateixes històries, ara actualitzades. En pensar-hi, fa venir ganes de tornar-les a sentir, l’any que ve. Hom se sent cofoi de prendre part en aquestes celebracions. ...doncs l’any que ve hi tornarem, si a Déu plau. Menú: Aperitius Sopa de carxofes i ceps Rap amb verdures i bolets de tardor i suc d’escalivada Melós de vedella amb cremós de patates i ceba caramel·litzada. Iogurt, maduixes i galetes de xocolata Gelat de xixona, cremós de xocolata i sorbet de coco. Bodega: Abadal Blanc 2006 Abadal Criança 2005 Cava Llopart Brut Imperial