Anem a passeig….. En els seus inicis, durant els sopars parlàvem de qui treballava o qui estudiava, després va arribar l'etapa dels casoris, - aixequin la mà els solters, dèiem -, posteriorment les preguntes eren: quan fills tens tu ?, i de quina edat ?. Vam continuar interessant-nos pel casament dels nostres fills i l'aparició dels néts, i ara, finalment ens preguntem per la jubilació. És llei de vida, i evito comentar del què parlarem en un futur. No seria cap bona idea. La jubilació ens ha arribat gairebé a tots nosaltres , i ens posem a caminar per aquesta nova vida de tres maneres possibles: com volem (els més afortunats), com podem (els més limitats) o be com ens deixen (segurament la majoria). Dic nova vida perquè es certament una vida molt diferent a la que portàvem en la nostra etapa laboral, i per tal que sigui plena i amena, cal que ens esforcem a fer-la precisament això, diferent, tot cercant aquesta diferència de manera natural i evolutiva, no forçada, em refereixo a que te la puguis planificar tu i no que ho facin els altres per tu. Jubilar-se vol dir també, deixar les responsabilitats i no seria bo que, sense voler-ho, ens en trobéssim de noves. D'entrada en jubilar-nos, quedem fora de lloc, no som el que érem i estem allà on no estàvem. Es com si al voltant nostre es formés un buit de poder, el qual haurem de procurar tenir ben controlat si volem orientar la nostra jubilació cap on volem. I tots sabem que quan es deixen buits de poder, la tendència humana es que algú els ocupi. Però, qui tindria la gosadia d'ocupar aquest buit de poder? us preguntareu. Doncs, està clar: La nostra parella: Fes això, ves allà, que has fet avui?, canvia't les sabates....... Els nostres fills: Pots anar a casa meva que venen els del gas?, Eh que no sortiu demà?. Tu que tens temps, pots passar a recollir el carnet del Barça?......... Els nostres néts: Bé, aquests si que els deixem que ens desordenin, faltaria més. Amb tot això no vull pas dir que, en la nostra nova etapa, la família no es converteixi en l'eix principal del nostre que fer diari. És l'actiu més valuós que tenim, i efectivament tenim més temps i podem ajudar més que abans. Però nois, CONSERVEM EL PODER, i conservem l' estrictament necessari per tenir la nostra parcel·la d'autonomia que ens permeti enfocar la nostra jubilació tal i com desitgem. Com diria algú, «AL LORO»! També cal dir que, a l'altre banda de la situació, existeix la possibilitat de l'ABÚS DE PODER. M'explico. Nosaltres pertanyem a una generació on, de manera majoritària, les nostres dones no s'han incorporat al mercat laboral, és a dir, han estat mestresses de casa i per tant han controlat des del primer moment la nostra llar. De sobte apareix per la casa, moltes mes hores que abans, un individu que, no per ser prou conegut, pot arribar a ser molt molest i més encara si comença a intervenir i intentar canviar les coses i les rutines imposades durant tants anys a la casa. Això, a banda d'una greu equivocació, la qual podem pagar molt cara, seria abús de poder. Concloent; Siguem intel·ligents, organitzem-nos, cuidem el rol a casa nostre, aprofitem el temps que ens quedi per fer allò que més ens agrada, ja sigui reciclar-nos, estudiar idiomes, col·laborar amb Ong's, viatjar, llegir, etc, etc. Però sobretot, anem a passeig tant com puguem. Perdrem presència a casa, descobrirem quantitat de coses, baixarem el colesterol, mantindrem l'autonomia i conservarem poder. No es pas poca cosa com podeu veure. Visc a Barcelona des de l'any 1973 i us ben asseguro que -com li ha passat a en Joan Bargay- he conegut la ciutat a partir de la meva jubilació. Museus, mercats, esglésies, barriades i tants punts d'interès de la ciutat els he descobert ara, tot passejant al menys una vegada per setmana. Juntament amb en Eudald Jordà, en Lluís Pintado i algun altre amic que no és de la colla, en fem unes altres de passejades. Cada primer dimarts de mes fem una sortida a la muntanya la qual, durant el temps hivernal es circumscriu a la mitja muntanya, com es Berguedà, Solsonès, Montseny, Montserrat, Bages etc, i quan arriba l'estiu i tardor incrementem la freqüència de les sortides i ens aventurem al Pirineu amb alguna excursió de més entitat. Això, sense comptar amb altres sortides, diguem-ne més "estructurals" com és ara anar a collir bolets. Aquestes sortides son matinals i les acabem sempre amb un dinar, el qual el considerem tant important com la pròpia excursió, i en les del Pirineu cerquem algun hostal de la zona i pernoctem el dia abans. Us adjunto unes fotos d'algunes de les nostres excursions i si us agrada caminar us convidem a gaudir d'aquestes sortides amb nosaltres. Només cal que ho digueu. De passada contribuireu també a la vostra autonomia.